l'espera

Una imatge bucòlica, on la figura queda enquadrada pel raig de llum donant a l'escena una sensació de solitud i tranquil·litat que es respira en tota l'obra.

jugant a la platja

A vegades, en la situació més senzilla i quotidiana es troba la millor imatge per a ser pintada. En aquest cas, volia representar la senzillesa d'una nena jugant a la platja enfront de la força del mar. La tècnica utilitzada és l'acrílic sobre una base de làtex. Aquí, a més, vaig trobar interesant de representar les trans parències de l'aigua amb làtex.

L'espera

Una altra figura, realitzada ja fa algun temps. Una persona que contempla el paisatge. Sembla que s'espera. Continuament pensem que l'acció justifica la nostra existència sense adonar-nos que, a vegades, l'espera o la contemplació ens pot afavorir una millor qualitat en la vida.

La obra està realitzada en acrílic, amb algunes zones treballades amb pols de marbre. Vaig optar per fer-la en monocrom amb tonalitats verdoses, un color fred que aporta un cert distanciament del quadre.

La nena del llac

Una nena que espera al borde d'un llac. Espera o, potser, només mira la seva imatge reflexada a l'aigua mentre va passant el temps. És, possiblement, aquesta inercia en la figura, aquesta actitud davant la vida, deixant passar el temps, el que em va semblar interessant a l'hora de fer l'obra. Potser anem abocats a una cursa sense fre en la nostra vida i aquest temps robat per un mateix és el que dona valor a la imatge.

Marcant el seu camí

El que em va semblar interesant a l'hora de fer aquest quadre és la mirada segura de la nena que no presenta cap dubte a l'hora de seguir el seu propi camí (d'aquí el títol). La intenció és fer veure que el camí ens el marquem nosaltres mateixos i no cal donar excuses quan les coses no surten com esperàvem. Hem de fer el nostre esforç i hem d'intentar fer aquelles coses que creiem convenient al llarg de la vida.

jugant amb terra

Una imatge que correspon a la meva filla jugant amb la terra al poble. Està treballada amb la base habitual, afegint terra com a matèria.

la nena del paraigues



En la vida, els nens acostumen a donar-nos la resposta a les grans preocupacions dels adults. Sovint no és qüestió de tenir-ne molt sinò de no necessitar. No sempre és més feliç qui més té sinò qui té allò que necessita.

Aquesta obra va lligada a tota la sèrie de quadres de nens, protagonistes de la sèrie. Sovint, la mirada d'aquests diu mes que un llarg discurs. La tècnica continua sent el làtex com a fons. A sobre del mateix he aplicat l'acrílic per treballar la figura.