Remullant els peus

Si observem la canalla podem trobar la postal més atraient en el moment més inesperat. La veritat és que ells ens fan gaudir dels moments més divertits i/o entranyables de les vacances. en l'obra en qüestió es treballa amb acrílic sobre una base de caseïna. Les transparències del làtex ens permeten difuminar la figura dins de l'aigua. 

La sendera

Una petita obra on volia mostrar una imatge que m'agradava: una figura femenina, d'esquenes, que marxa, indiferent a tot, per una sendera. El tractament consisteix en un treball de base en primer lloc. A continuació es treballa força el paisatge, on introduïrem la figura femenina. Resulta molt important en aquesta obra, el treball de la llum.

somnolència

Una figura  d'un nen recolzat sobre el mur en un estat de somnolència. La figura està treballada amb làtex per donar un volum necessari per ressaltar la figura del fons més uniforme. La tècnica de l'obra és similar a la dels quadres anteriors.

l'espera

Una imatge bucòlica, on la figura queda enquadrada pel raig de llum donant a l'escena una sensació de solitud i tranquil·litat que es respira en tota l'obra.

jugant a la platja

A vegades, en la situació més senzilla i quotidiana es troba la millor imatge per a ser pintada. En aquest cas, volia representar la senzillesa d'una nena jugant a la platja enfront de la força del mar. La tècnica utilitzada és l'acrílic sobre una base de làtex. Aquí, a més, vaig trobar interesant de representar les trans parències de l'aigua amb làtex.

L'espera

Una altra figura, realitzada ja fa algun temps. Una persona que contempla el paisatge. Sembla que s'espera. Continuament pensem que l'acció justifica la nostra existència sense adonar-nos que, a vegades, l'espera o la contemplació ens pot afavorir una millor qualitat en la vida.

La obra està realitzada en acrílic, amb algunes zones treballades amb pols de marbre. Vaig optar per fer-la en monocrom amb tonalitats verdoses, un color fred que aporta un cert distanciament del quadre.

La nena del llac

Una nena que espera al borde d'un llac. Espera o, potser, només mira la seva imatge reflexada a l'aigua mentre va passant el temps. És, possiblement, aquesta inercia en la figura, aquesta actitud davant la vida, deixant passar el temps, el que em va semblar interessant a l'hora de fer l'obra. Potser anem abocats a una cursa sense fre en la nostra vida i aquest temps robat per un mateix és el que dona valor a la imatge.